Joaquim Rico Soler, terratinent de Penàguila, va dissenyar un jardí d’estil romàntic l’any 1840, en la seua finca de Santos. Ho va concebre a imatge i semblança seua dels majestuosos jardins de la Granja de Sant Ildefons, entre altres jardins destacats.
Dos segles arrere, la fortuna pastada per un indià en ultramar anava a servir per a crear un singular jardí en plena muntanya de la província d’Alacant. El Jardí de Santos és un retorn al passat, un racó per a l’abstracció envoltat de grans arbres en plena naturalesa.
El pavelló d’esbarjo és un edifici neoclàssic entorn del qual se situa l’estany, el bosc, el laberint, el gabial, les estàtues de Venus, el mirador i la gruta d’estalactites, elements tots presos del romanticisme.
El jardí gaudeix d’instal·lacions que el converteixen en un destí atractiu i còmode per als seus visitants: barbacoes, lavabos, taules i bancs propis d’una àrea recreativa.
Entre el contingut botànic del Jardí de Santos destaquen els teixos, pins pinsapo, castanyers i la col·lecció d’orquídies.
S’ha connectat el jardí amb senderes de xicotet recorregut i amb la xarxa de senderes de la Serra d’Aitana i Serrella. A més les choperes del llit del va riure Penàguila i el seu entorn ofereixen tranquils passejos familiars.
